dilluns, 23 de març de 2015

Les hores detingudes, Ramon Solsona (Maria Lee Alcober)



Les hores detingudes és una novel·la que ens narra la història de la mort d’una dona jove i com el seu marit i la resta de la família han intentat seguir endavant sense ella. La narració es centra en el jove vidu, però també apareixen mitjançant la narració calidoscòpica les filles i el pare, donant especial importància als pensaments d’aquests.
Personalment, el llibre m’ha agradat més per la forma en què està escrit que per la història en si. És una novel·la molt sentimental, on es podria dir que no hi ha gaire acció. En el fons, el que narra és la mort d’una dona i el dolor que aquesta comporta a les persones que l’envolten.
El que més m’ha agradat, sens dubte, és l’estil que utilitza l’autor per escriure, la delicadesa i finor amb què ho fa. Mentre llegia tenia sempre la sensació que les paraules estaven molt ben escollides, que eren molt adients. A més a més, també m’ha agradat el recurs de la narració calidoscòpica i que tots els personatges fossin en primera persona. Cadascun d’ells té una forma de pensar diferent i molt personal, de fet, penso que és el més interessant del llibre.
És cert que encara que l’argument no m’hagi cridat gaire l’atenció, quan em vaig acabar el llibre sentia un pes al cor, perquè és una història trista i on gairebé no apareix el concepte d’esperança. Aquest només apareix lleugerament en els capítols de les nenes, les úniques que creuen de veritat que es pot viure sense una mare i seguir endavant. Els personatges, tot i ser interessants, no són gens realistes –almenys segons la meva opinió- i això no em sol agradar en un llibre. Tot i així, plantegen algunes reflexions molt acurades sobre com acceptar la mort d’algú estimat, les diferents formes que tenim les persones per enfrontar-nos  a un fet així i com cadascú té la seva manera de suportar el dolor de l’absència.
En conjunt, tot i que hi hagi coses que no m’acabin de fer el pes, la novel·la està escrita amb molta cura i de forma magnífica, així que la recomano a aquells que els hi agradin els llibres més reflexius i vulguin plantejar-se un parell de qüestions sobre la mort, l’amor i l’absència.
Respecte la classificació de la novel·la, l’inclouria en el gènere de narrativa, i dins d’aquest, en el de drama. Tot i ser una novel·la on no hi hagi grans fets dramàtics, desprèn un sentiment de tristor i desesperança que em fa classificar-la com a novel·la dramàtica. A més, basant-me en aquest esquema de gèneres literaris, podria incloure-la en el gènere evocatiu, ja que no fa altra cosa que rememorar contínuament la mort de la dona i –sobretot en el cas del marit- recordar els sentiments que es tenien envers ella.

He de dir que tots els booktràilers presentats a classe m’han entusiasmat i m’han fet venir ganes de llegir-me tots els llibres dels quals s’ha parlat. Tot i així, destacaria Si quan et donen per mort un dia tornes de Llort, ja que el booktràiler em va agradar especialment, i la història que s’hi explica també. En primer lloc, em va cridar l’atenció que part de l’acció tingués lloc a Barcelona, cosa que fa que sigui més fàcil imaginar-se l’espai on es desenvolupa la història. En segon lloc, i paradoxament al que acabo de dir, m'agrada la idea que el llibre segueixi els passos de l'Agustí cap als altres països i ciutats per on passa durant la seva estada fora de casa. A més, un dels meus gèneres preferits és la novel·la negra i crec que aquesta es pot classificar fàcilment com a tal.
Per acabar, volia dir que abans de fer aquesta entrada vaig publicar una entrada conjunta amb la Kim López i l'Elena López-Contreras al bloc Mi gran viaje literario. Si sou amants de la lectura, us recomano que hi doneu una ullada. Si us interessa la ressenya que vam escriure conjuntament, podeu consultar-la aquí: http://migranviajeliterario.blogspot.com.es/2015/02/resenya-literaria-les-hores-detingudes.html


Maria Lee Alcober

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada