Les hores
detingudes és una novel·la que ens narra la història de la mort d’una dona jove
i com el seu marit i la resta de la família han intentat seguir endavant sense
ella. La narració es centra en el jove vidu, però també apareixen mitjançant la
narració calidoscòpica les filles i el pare, donant especial importància als
pensaments d’aquests.
Personalment, el
llibre m’ha agradat més per la forma en què està escrit que per la història en
si. És una novel·la molt sentimental, on es podria dir que no hi ha gaire
acció. En el fons, el que narra és la mort d’una dona i el dolor que aquesta
comporta a les persones que l’envolten.
El que més m’ha
agradat, sens dubte, és l’estil que utilitza l’autor per escriure, la
delicadesa i finor amb què ho fa. Mentre llegia tenia sempre la sensació que
les paraules estaven molt ben escollides, que eren molt adients. A més a més,
també m’ha agradat el recurs de la narració calidoscòpica i que tots els
personatges fossin en primera persona. Cadascun d’ells té una forma de pensar
diferent i molt personal, de fet, penso que és el més interessant del llibre.
És cert que encara
que l’argument no m’hagi cridat gaire l’atenció, quan em vaig acabar el llibre
sentia un pes al cor, perquè és una història trista i on gairebé no apareix
el concepte d’esperança. Aquest només apareix lleugerament en els capítols de
les nenes, les úniques que creuen de veritat que es pot viure sense una mare i
seguir endavant. Els personatges, tot i ser interessants, no són gens realistes
–almenys segons la meva opinió- i això no em sol agradar en un llibre. Tot i
així, plantegen algunes reflexions molt acurades sobre com acceptar la mort
d’algú estimat, les diferents formes que tenim les persones per
enfrontar-nos a un fet així i com
cadascú té la seva manera de suportar el dolor de l’absència.
En conjunt, tot i
que hi hagi coses que no m’acabin de fer el pes, la novel·la està escrita amb
molta cura i de forma magnífica, així que la recomano a aquells que els hi
agradin els llibres més reflexius i vulguin plantejar-se un parell de qüestions
sobre la mort, l’amor i l’absència.
Respecte la
classificació de la novel·la, l’inclouria en el gènere de narrativa, i dins d’aquest,
en el de drama. Tot i ser una novel·la on no hi hagi grans fets dramàtics,
desprèn un sentiment de tristor i desesperança que em fa classificar-la com a
novel·la dramàtica. A més, basant-me en aquest esquema de gèneres literaris,
podria incloure-la en el gènere evocatiu, ja que no fa altra cosa que rememorar
contínuament la mort de la dona i –sobretot en el cas del marit- recordar els
sentiments que es tenien envers ella.
He de dir que tots
els booktràilers presentats a classe m’han entusiasmat i m’han fet venir ganes
de llegir-me tots els llibres dels quals s’ha parlat. Tot i així, destacaria Si quan et donen per mort un dia tornes
de Llort, ja que el booktràiler em va agradar especialment, i la història que s’hi
explica també. En primer lloc, em va cridar l’atenció que part de l’acció
tingués lloc a Barcelona, cosa que fa que sigui més fàcil imaginar-se l’espai
on es desenvolupa la història. En segon lloc, i paradoxament al que acabo de dir, m'agrada la idea que el llibre segueixi els passos de l'Agustí cap als altres països i ciutats per on passa durant la seva estada fora de casa. A més, un dels meus gèneres preferits és la novel·la negra i crec que aquesta es pot classificar fàcilment com a tal.
Per acabar, volia dir que abans de fer aquesta entrada vaig publicar una entrada conjunta amb la Kim López i l'Elena López-Contreras al bloc Mi gran viaje literario. Si sou amants de la lectura, us recomano que hi doneu una ullada. Si us interessa la ressenya que vam escriure conjuntament, podeu consultar-la aquí: http://migranviajeliterario.blogspot.com.es/2015/02/resenya-literaria-les-hores-detingudes.html
Maria Lee Alcober
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada